A aquestes alçades de la pel·lícula sembla clar que el sistema polític ideat el segle XIX comença a ser insuficient, si més no per assegurar que la relació entre electors i elegits serà plenament pacífica i duradora durant els quatre anys de mandat. Dit d’altra manera: ja no n’hi ha prou amb anar a votar cada quatre anys. La delegació de consciència que fem en els electes quan anem a votar no pot ser un dipòsit a termini inamovible, i demana mecanismes de control democràtic permanents i oberts a la societat.
A casa nostra hi ha dos àmbits on això es fa especialment imprescindible: les finances municipals i l’espai públic. En tots dos caldrà crear mecanismes de control de l’activitat municipal des de fora de l’ajuntament.
Informar periòdicament i pública de l’estat de les finances municipals; proposar a l’ajuntament vies alternatives de finançament que millorin l’eficiència en l’ús dels diners públics; alertar del mal ús d’aquests diners, i posar a mans de la societat un instrument independent que garanteixi la transparència a les finances municipals, és un compromís de l’Entesa.
