MV.- Ja portem un any a l’oposició municipal. Com
valores la tasca de l’Entesa?
AR.- Home... jo crec que ha estat una tasca positiva.
Ens hem plantejat bàsicament dos tipus d’actuacions, d’una part el seguiment i
el control de la tasca de l’equip de
govern i de l’altra la presentació de mocions o propostes sempre que hem
considerat que calia fer-ho.
MV.- És evident que el triomf de la candidatura
encapçalada pel Josep Andreu fou del tot inqüestionable i que té legitimitat
per governar en solitari, però jo crec que seria millor un govern més ampli, de
13 regidors, que suméssim a tothom.
AR.- Mira, tots els que ens vam presentar a les
eleccions teníem i encara tenim, moltes
propostes, idees i sobretot ganes de treballar per Montblanc. No crec que sigui un tema de lluïment personal, és el
convenciment que la tasca a l’Ajuntament és un servei públic. En aquest sentit
crec que és important recollir totes les aportacions i idees i sempre que es
pugui, arribar a un consens. El nostre alcalde sovint parla d’aquest consens,
d’un Ajuntament de tretze... però la veritat és que no veiem que s’avanci en
aquest sentit. Segurament en el fons ni hi creu ni ho vol! Per exemple, quan va
plantejar la compra dels locals de la cooperativa va buscar el consens i quan
ja va estar aprovat va seguir pel seu compte, sense cap tipus d’interès per la
participació de la resta de regidors i regidores.
MV.- Ho comparteixo plenament. De fet, el tarannà de
l’alcalde impregna tota la política municipal, la qual cosa és del tot lògica,
però quan això arriba al punt en què allò que ell considera que és correcte,
encara que sigui il·legal, és el que s’ha de fer, peti qui peti i sense
escoltar ningú, ja no estem davant un ajuntament democràtic, estem davant un ajuntament
dirigit a l’estil i maneres de senyor feudal.
AR.-Sí noi... és trist però és així mateix! Segur que
en podríem trobar més d’un exemple d’aquesta manera de fer. Sense anar més
lluny, fixa’t com ha resolt el tema d’aquella casa que hi havia a la part de
dalt de la plaça de Sant Francesc. No va arribar a cap a cord amb els
propietaris per comprar-la i li devia semblar massa llarg seguir el procés
normal i legal d’expropiació. Així doncs... un bon dia, de nit i a les fosques
... la fa tirar a terra sense ni tenir cura dels materials perillosos que hi
havia, com la uralita de la teulada. Saps que el polsim que deixa anar la
uralita és cancerigen? Ningú voldria que qualsevol, tampoc l’alcalde, entrés en
una propietat seva i saltant-se la legalitat ho deixés pla en un parell d’hores!
MV.- Ell sap que ha actuat de manera incorrecta i al marge
de la llei en aquest tema, per això en un dels últims plens va quasi negar que
hagués estat present a l’enderroc. Un enderroc del qual presumia, per cert, tot
just unes setmanes abans.
AR.- Sí, és clar...
Ell ara pot dir el que li sembli però la realitat és que a Montblanc molta gent
va ser-hi present. La informació que surt de l’Ajuntament ha de ser clara,
transparent. No és èticament correcte dir una cosa i fer-ne una de diferent!
MV.- Això es fa ben palès en el cas de l’escola
municipal de música, que tanta nosa fa a l’equip de govern. La tasca de l’Ajuntament
és dibuixar un projecte educatiu propi i sostenible i no només ficar el cap
sota l’ala, apujar quotes, acceptar acríticament un reducció d’horaris lectius
i resar per tal que algú vingui a fer-se càrrec de l’escola. Una societat
formada, potent, necessita estudis musicals. Per tant, cal “fer política” en
aquest tema i l’equip de govern no en fa, segurament per por a enemistar-se amb
algun possible votant, que és en el que sembla que pensin permanentment.
AR.- Sí, sí... però la política de veritat és prendre
decisions, assumir riscos i responsabilitats. A vegades cal dir que no,
retallar d’aquí, afegir-ne allà per administrar millor els recursos, no només
assegurar-se vots a base de repartir favors.
MV.- Per això, que si no vénen diners de fora, no hi
ha iniciativa municipal. Ens governa un alcalde que “sap gastar”, però no sap
administrar.
AR.- De fet massa sovint sentim allò de... “no és
estrictament responsabilitat municipal; si no ens arriben les subvencions ho
deixem de fer i ja està!”. Ho hem sentit parlant de la llar d’infants per
exemple... No creus que en moments de dificultats és quan realment es demostra
la capacitat de gestió de cadascú? Ara mateix em sembla especialment important
l’interès que hauria de tenir l’Ajuntament
en tot el que té a veure amb els infants i els adolescents. Ells són el futur!
I en canvi, no són a les preocupacions diàries de l’equip de govern.
